En la seva web, Language Tool es defineix com a eina de programari lliure per a la correcció gramatical i d’estil en català i en moltes altres llengües (a més del català, el castellà, l’anglès, el francès i, fins i tot, xinès). Les seves funcions van més enllà de les del corrector ortogràfic (de fet, aplica més de 1000 regles, tant gramaticals com estilístiques: concordança, apostrofació, majúscules i minúscules, puntuació, accentuació, lèxiques, etc.).

El proper dissabte comença el descans de setmana santa. Abans, però, en la majoria de centres es lliuraran els butlletins de qualificacions que s’han imprès des de SAGA, un cop acabades les avaluacions del segon trimestre. Aquests butlletins són, en origen, un document PDF generat per aquell aplicatiu; aquest document duu ordenats tots els butlletins de qualificacions dels alumnes d’un grup classe a raó d’un butlletí per pàgina. Amb les retallades econòmiques i l’augment d’hores de dedicació al centre que patim els docents, cal pensar algun sistema que estalviï alhora diners i temps. Pel que fa als butlletins, enviar-los per e-mail (s’estalvien diners de paper, tinta i lloguer de fotocopiadora) i enviar-los de forma automatitzada (estalviem el temps d’ensobrat i de preparació dels butlletins.

En el marc de l’edició del concurs Viquilletra 2013 (on han participat alumnes d’un grup de 4t d’ESO), vaig assistir a un seminari de vídeo impartit per un formador de la XTEC. La sessió, de quatre hores de durada, va ser molt profitosa i interessant. Després d’una introducció teòrica que havia de durar una hora (i que es va allargar una mica més), es va passar a la part pràctica, on entre tots els assistents havíem de crear un vídeo a partir d’una obra literària catalana.

Com que calia que cadascú portés el seu portàtil, ens hi vam trobar amb tres sistemes diferents: Windows, Mac i GNU/Linux (aquest darrer minoritari, només jo). Es va plantejar, doncs, el problema de les compatibilitats; el formador va recomanar el Movie maker per a Windows i l’iMovie per als que duien Mac. Pel que fa a GNU/Linux, va dir que no hi ha un editor de vídeo satisfactori (sic). Quan li vaig exposar diferents alternatives, va reconèixer que li sonava un tal Cinelerra molt complicat i Kdenlive, i que mai no havia utilitzat cap dels dos; per la qual cosa vaig deduir que la seva valoració sobre els editors de vídeo amb GNU/Linux partia d’apriorismes sense cap altres fonaments que el desconeixement i el prejudici.

Avui dia, el dictat és un procediment que té poc prestigi (potser és perquè durant el segle XX per aquí hi va haver abundor de dictadors, o potser és perquè el més pesat de tot és haver-los de corregir); malgrat tot, encara és una pràctica útil que relaciona com cap altra el so amb la grafia que el representa.

Com acabo d’apuntar, el més pesat del dictat és la seva correcció. La combinació d’unes poques eines sota GNU/Linux ens automatitzen aquesta tasca tan pesada (i més encara si volem). I, el que és més interessant, és que utilitzarem el format text pla (TXT).

Aquesta és la pregunta que m’ha fet un company de l’institut en saber que treballo amb GNU/Linux, però no amb la distribució oficial del Departament d’Ensenyament. I, la veritat, no hi ha una sola resposta simple i convincent.

Vaig començar amb Debian abans de conèixer Linkat; i això, sens dubte, influeix: el sistema de gestió dels paquets és diferent en ambdues distribucions, que segueixen branques diferents de la família GNU/Linux.