Vídeo amb Linux

En el marc de l’edició del concurs Viquilletra 2013 (on han participat alumnes d’un grup de 4t d’ESO), vaig assistir a un seminari de vídeo impartit per un formador de la XTEC. La sessió, de quatre hores de durada, va ser molt profitosa i interessant. Després d’una introducció teòrica que havia de durar una hora (i que es va allargar una mica més), es va passar a la part pràctica, on entre tots els assistents havíem de crear un vídeo a partir d’una obra literària catalana.

Com que calia que cadascú portés el seu portàtil, ens hi vam trobar amb tres sistemes diferents: Windows, Mac i GNU/Linux (aquest darrer minoritari, només jo). Es va plantejar, doncs, el problema de les compatibilitats; el formador va recomanar el Movie maker per a Windows i l’iMovie per als que duien Mac. Pel que fa a GNU/Linux, va dir que no hi ha un editor de vídeo satisfactori (sic). Quan li vaig exposar diferents alternatives, va reconèixer que li sonava un tal Cinelerra molt complicat i Kdenlive, i que mai no havia utilitzat cap dels dos; per la qual cosa vaig deduir que la seva valoració sobre els editors de vídeo amb GNU/Linux partia d’apriorismes sense cap altres fonaments que el desconeixement i el prejudici.

Personalment, conec força bé Kdenlive i no hi he trobat a faltar res que tinguin altres editors de vídeo d’altres plataformes. Però, a més, i a banda de Cinelerra, els usuaris de GNU/Linux disposem d’altres opcions com ara

Encara més, només amb el terminal podem treballar sobre vídeos amb FFmpeg i Mencoder amb els quals, a banda de convertir entre diferents formats de vídeo, separar imatge de so, etc., també podem crear diversos efectes.

Treballant amb edició de vídeo amb Kdenlive, només un cop no vaig saber com crear un efecte: el de rebobinat de cinta de vídeo (encara ara no sé com fer-lo). Ho vaig solucionar ràpidament amb Openshot, on aquesta opció es troba ràpidament en el seu menú d’efectes.

Per acabar, dues anècdotes. Una d’antiga, el 2006, quan començava amb això de GNU/Linux, vaig trobar-me editant un vídeo amb un programa propietari sota Windows (penso que era Pinacle Studio 8); va ser impossible fer un clip de més de 15 minuts sense que el programa petés i, encara més impossible, crear un DVD de vídeo. Amb GNU/Linux no se m’ha presentat mai aquest problema i, amb ‘Q’ dvdauthor, crear un DVD vídeo és una tasca força fàcil i visual (de fet, hi he creat algun DVD de 80 minuts de durada).

La segona anècdota és més moderna i es va esdevenir en el seminari a què vaig assistir. Hi havia assistents que duien Windows i altres que duien Mac; cadascun va crear els seus clips de vídeo. Quan els vam voler ajuntar va aparèixer la incompatibilitat dels formats de vídeo propietari (mov i wmv). A més a més, cap dels programes amb què els havien creat permetia la conversió a un format comú. Cap? No, per sort hi havia algú (jo) que duia GNU/Linux i, amb una senzilla comanda de Ffmpeg (aplicació que era desconeguda per al formador), es van convertir tots els vídeos a un format comú i es van poder deixar els clips llestos per al muntatge final. La comanda va ser: ffmpeg -i FitxerEntrada FitxerSortida, on l’extensió del fitxer n’indica el format.