Fa uns anys, quan van instal·lar-me la connexió de fibra òptica a casa (en aquells moments Movistar oferia 50 Mb de pujada i 5 Mb de baixada), vaig tenir la desagradable sorpresa que els operaris només podien fer-me-la arribar al punt més allunyat del lloc on tinc l’ordinador de sobretaula. Un lloc on el senyal wifi arribava força dèbil (a més, el wifi -N- tenia un sostre proper a la velocitat contractada). Vaig decidir, llavors, emprar PLC i vaig adquirir (amb vistes al futur) uns PLC que oferien connexió a 500 Mb. I aquí va començar una història de desencontres entre el router (connectat a un PLC) i l’ordinador (connectat a un altre PLC), que es passaven dies sencers sense veure’s ni parlar-se.

L’última versió de Windows que havia instal·lat era Windows XP. No fa gaire em vaig veure en el compromís d’haver d’arrencar un ordinador que autoinstal·lava Windows 8.1 i després oferia la possibilitat d’actualització a Windows 10. Desesperant!

Després de configurar Mutt per a múltiples comptes de correu, m’he trobat amb la sorpresa que si bé entrava al correu XTEC, no hi havia manera d’entrar al compte de GMail. El curiós del cas, però, és que el de la XTEC és de fet un correu corporatiu que corre sota GMail.

A més, rebia un correu al compte que tinc vinculat a GMail avisant-me que hi havia hagut un intent d’accedir-hi des d’una aplicació no confiable.

Mutt és un client de correu en mode text potent i lleuger alhora, cosa que és molt d’agrair per accedir a comptes de correu a través d’IMAP (com ara gmail). Per la xarxa es poden trobar diverses guies de configuració dels comptes de gmail amb Mutt. Fa tres anys em vaig veure incapaç de fer funcionar el correu XTEC amb Mutt. Donat que els comptes XTEC funcionen a través de gmail sembla que no hi hauria d’haver cap problema. El cas és que, amb les darreres modificacions del portal XTEC, es fa treballós arribar a llegir els correus i s’agraeix l’accés a una via ràpida i lleugera com la que ofereix Mutt.

Després d’instal·lar Debian 8 (Jessie) a l’Acer Aspire V5-121, m’he trobat que l’accés a llapis de memòria USB amb format FAT era només d’escriptura per a l’usuari habitual. Si hi volia escriure, calia fer-ho com a root. D’altra banda, el llapis es muntava a /media/usb* en comptes de a /media/usuari.