Tux, la mascota de GNU/Linux

Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans-d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.

Pere Calders, Invasió subtil i altres contes, (1978)

Vaig iniciar-me en el món dels ordinadors a finals dels anys 80 del segle XX, amb una màquina IBM amb processador intel 8086 que corria sota Ms-DOS 3.3. Posteriorment vaig passar a un 80846 que ja aguantava Windows 95; aquesta segona màquina ha estat la que més va durar sota les meves mans, de fet, es va jubilar a finals del 2005.

Aquell 80486 va ser el culpable que m’iniciés en GNU/Linux. Quan va quedar obsolet per als sistemes Microsoft (tenia 64 Mb de Ram i 3 Gb de disc dur), vaig decidir buscar-li alternatives, totes sota GNU/Linux (a aquelles alçades ja disposava d’un segon ordinador més potent que corria amb el Windows XP).

La primera va ser Slackware (versió 10), vaig descobrir que era capaç de gestionar perfectament un servidor d’impressió i de fitxers (sota Samba), però m’era difícil crear una estació de treball amb entorn gràfic.

Hi vaig provar també Ubuntu (5.04) i, finalment, Debian 3.1.

Des de llavors fins ara, m’he mantingut fidel a Debian (ara n’empro la versió 8, Jessie); al principi, però, vaig simultanejar Debian amb Ubuntu (distribució que vaig descartar per la seva inestabilitat: en una actualització perdia el so, en l’altra l’acceleració gràfica…). Pel que fa als sistemes Microsoft, no sé ni per quina versió van actualment.

Amb aquest bloc em proposo explorar com aquest sistema pot facilitar la meva feina de professor de català.